Volem superar els estigmes en la Salut Mental

El proper 23 de novembre es donaran cita un selecte grup de professionals a nivell internacional dels camps de la psicologia, la psiquiatria, les ciències mèdiques i socials, responsables de institucions governamentals i no governamentals, per compartir sobre “Salut Mental i Discapacitat”.

la Salut Mental és un valor fonamental, que ens ha de portar a un equilibri entre la salut psíquica, la física i allò social a la nostra vida “a la Comunitat i amb la Comunitat”.

Sense salut mental no hi ha estabilitat ni equilibri, tant a  nivell emocional, anímic i conductual, el que condiciona la nostra vida a nivell tant personal, social, laboral i cultural.

Per això hem de vetllar per mantenir aquest equilibri de “Benestar psicofísic” i si s’ha perdut, buscar com recuperar i reconduir de nou la situació el millor possible i el més proper a aquesta estabilitat, per poder compartir millor en igualtat, la nostra vida social i comunitària en la diversitat.

En uns moments en que al nostre país, sembla que s’ha obert la caixa de pandora de la “Salut Mental”, a partir d’un enfrontament dialèctic entre polítics al Congrés, sembla que tots han pujat al carro, cadascú per una porta diferent, com sempre, sense compartir ni unificar, esperem que no sigui només per figurar.

Fruit de tot això, és el darrer anunci del govern, de dedicar aquest “Pegat pressupostari” per la “Salut Mental”, de 100 milions d’euros, per crear entre altres un “Servei d’Atenció Integral al Suïcidi”, tan necessari i imprescindible, atenció que des de fa més de 40 anys, s’està donant amb diferents iniciatives portades a terme per entitats socials sense afany de lucre i per professionals voluntaris.


Inscríbete

Sens dubte, com s’està difonent cada dia des d’aquest anunci, tant als mitjans de comunicació, com per els professionals, els col·lectius, els usuaris, les famílies i les persones implicades en aquesta problemàtica, es precisa un “Pla d’Atenció Pluridisciplinar en Salut Mental”, per a tota la població, sense diferència d’edat, sexe, condició social, necessitats, patologies o discapacitats.

Fins ara, la “Salut Mental” ha estat el pacient pobre de la “Sanitat”, als pressupostos, amb els serveis, els professionals, els programes, la prevenció, la promoció de la salut, l’assistència i en especial a la rehabilitació i integració social, sense oblidar les grans carències en formació continuada i investigació, el que ha dificultat els mecanismes de difusió, la formació i la participació social i comunitària.

Per tancar aquesta breu introducció, citem una sèrie de xifres que ens poden portar a comprendre en quina situació estem i d’on partim, per seguir endavant per desenvolupar un “Model Complet i Integral d’Atenció en Salut Mental”.

El “Trastorn Mental (TM)”, tradicionalment era considerat com “allò” que li passava al veí o al familiar d’un conegut, però valorant els darrers esdeveniments, en especial amb la “Pandèmia” i la realitat existent, la Societat està més oberta a reaccionar per començar a donar respostes a la mateixa :

L’informe de la OMS que indica que 1 de cada 4 persones desenvoluparà un Trastorn Mental (TM) durant la seva vida.

450 milions de persones al món estan afectades per un TM.

Els TM, seran la principal Discapacitat al món a l’any 2030.

Més d’un 1% de la població desenvoluparà algun tipus d’Esquizofrènia.

Un 50% dels TM, s’inicien abans dels 15 anys i un 75% abans dels 18 anys.

El Suïcidi, és la segona causa de mort entre els joves de 15 i 30 anys, fins as 1 milió de morts a l’any en el món.

Segons la OMS, un 10% de la població té algun tipus de problema en Salut Mental i un 25%, ho tindrà en algun moment de la seva vida. Uns 25 milions de persones pateixen Esquizofrènia en el món.

A Espanya, més d’un 3% de la població adulta pateix un TM, superen el milió de persones. El seu Cost Social representa uns 3.500 milions d’euros i el TM és el més costós, amb un 35% de la despesa total.

8 de cada 10 persones amb TM no tenen feina, estan a la cua de la desocupació laboral en general i en especial les persones amb Discapacitat Mental.

A Catalunya, segons les darreres dades recollides per l’IDESCAT: Persones amb Discapacitat són un total de 582.027 persones, de les quals 113. 886 són per TM. De cada 6 causes de Discapacitat, 4 són per Trastorns Mentals.

A Espanya només es dedica un 4% a la “Salut Mental” de tot el pressupost de “Sanitat”.

Només hi ha 11 psiquiatres per cada 100.000 habitants, menys de la meitat que a França o Alemanya i només 6 psicòlegs per cada 100.000 habitants, una tercera part de la mitjana europea.

Sens dubte, la societat de la informació, la exigència, la pressió, la competitivitat, són mitjans més agressius per a les persones més vulnerables.

Però, s’ha de superar el relat del drama i pensar en la persona afectada, com a un ser social, que necessita el seu rol per aconseguir el seu benestar psicofísic.

Aquest II Fòrum 2021, realitza una immersió a l`àmbit de la “Salut Mental”, dins de l’ampli i a vegades distorsionat concepte que tenim de la Dis-Capacitat”.

En una època de “Pandèmia” a nivell mundial, d’una problemàtica que afecta i condiciona a tota la nostra societat, com el més gran enemic que ha generat el més gran desconcert, improvisació i vulnerabilitat dels darrers segles de la nostra convivència.

Podem ampliar amb la casuística en la relació causa-efecte “Pandèmia- Salut Mental”, amb el darrer informe del CIS (Centre d’Investigacions Sociològiques).

Per la seva rellevància i importància per a tots i a tots els àmbits, ha quedat encara més palès, després del període de pandèmia viscut i de les conseqüències i seqüeles que aquesta ha ocasionat a tota la població i en tots els espais d’actuació.

  • L’Estrès Posttraumàtic, en especial amb l’ansietat, la depressió, que han augmentat quatre vegades la primera (43,7%) i tres vegades la segona (35,3%) en aquesta època de pandèmia.
  • S’han prescrit el doble de psicofàrmacs que en el període anterior.
  • El 42% de la població ha tingut problemes de son i un 39% s’ha sentit temorós i desesperançat, un 35% reconeix el sentiment d’impotència o de desesperació.
  • 3.941 persones es van treure la vida a l’any 2020, és el màxim històric i és 3 vegades superior a la mort per accidents de trànsit, 1.370 persones al mateix any.
  • Representa 11 persones al dia, el 74% en homes i el 26% en dones, és la primera vegada que es superen els mil suïcidis en dones en un any.
  • Amb un increment del 12,3% en dones i del 5,7% en homes.
  • Arribant a 14 morts en menors de 15 anys, que duplica els casos del 2019, s’han duplicat les xifres en nenes entre 14 i 17 anys en relació als nens en aquesta edat.

El propòsit d’aquest fòrum és generar sinèrgies, aliances i compromisos de tots els agents implicats a tots els nivells polític, econòmic, social, acadèmic i científic, per facilitar oportunitats i possibilitats a aquests col·lectius més vulnerables, aprofitant les seves capacitats per aconseguir una veritable inserció personal, social i laboral.

Per què un Fòrum en Salut Mental

En primer lloc, volem cridar l’atenció sobre la necessitat de normalitzar el parlar, no només sobre Salut Mental, sinó també sobre la malaltia mental, exposar-la amb totes les seves variables i en totes les seves dimensions.

Per estrany que sembli, almenys en el sentir popular, tenir carències en salut mental no és igual a ser un malalt mental, és habitual argumentar en xarxes socials que ens allunyem de certes persones, de certes situacions i feines, per “conservar la nostra salut mental”.

Però són pocs els que es refereixen a sí mateixos com “malalts mentals”, sembla que està bé actuar en benefici de la salut mental, tanmateix està molt mal vist visibilitzar la malaltia mental i intentar superar els estigmes que entre tots hem creat.

Bé, en primer objectiu d’aquest Fòrum, és exposar la “Salut Mental i la Discapacitat” en tos els seus matisos i dificultats. Per a la vegada, augmentar les seves possibilitats en un model compartit i integrat per tots els protagonistes a nivell social, els polítics, els comunicadors, els professionals, les famílies, els usuaris, tots i entre tots en Salut Mental

Què hi ha de dolent en assumir la normalitat de la malaltia mental de la mateixa forma que exposem la defensa de la salut mental? Potser la disfuncionalitat que erròniament ve associada a la malaltia mental, versus la “normalitat” que ve associada a la segona

Continguts i Objectius del Fòrum

Aquest II Fòrum, està estructurat bàsicament en 8 blocs temàtics :

Igualtat i dretssocials

Formació, Capacitació
i ocupació

Políticas de Inclusió Social

Impacto de la Digitalització
en Salut Mental

Consecuencias del Covid19
en la salut mental

Inclusió Social y Participació Comunitaria

Objetius de desenvolupament sostenible
i salut mental

Retos a futur i compromis
amb la salut mental

A cadascun dels blocs, es preveu combinar i alternar diferents formats d’intervenció : taules rodones, entrevista, col·loquis, conferències, amb l’objectiu de dinamitzar el Fòrum i que sigui més obert, flexible, amè i accessible al major nombre i varietat de públic. Amb l’objectiu de conscienciar sobre la problemàtica i la situació de la Salut Mental i aconseguir sumar.

Donat que molts dels participants són d’àmbit nacional i internacional, i el format híbrid de realització, tant presencial i com via streaming, s’espera arribar al màxim nombre de persones interessades en millorar “l’Atenció Integral en Salut Mental i Dis-Capacitat”.

Amb la gran quantitat d’actors, professionals, institucions, usuaris, famílies i demés persones vinculades en recursos per atendre a les persones que pateixen malalties mentals, per aconseguir normalitzar-los, el que implica fer-los visibles, donar-los veu, exposar els seus arguments al plató i escoltar les seves aportacions, les seves crides d’atenció, les seves propostes per liderar amb el desafiament de conviure i compartir amb la condició de la malaltia mental en lloc de tapar-la i amagar-la amb l’estigma.

Volem escoltar a les entitats socials, als usuaris i familiars en primera persona, que s’organitzen i reclamen els seus drets per ser tractats amb equitat i normalitat, volem escoltar les propostes que tenen tots els protagonistes per abordar el problema de ser una persona amb carència de “Salut Mental”, però que intenta reconduir, tractar, compartir i normalitzar, amb els mateixos drets i obligacions que la resta de les persones de la nostra societat.

En un món tan divers i ampli, un món en el que es romantitza la bogeria com inspiració de genis i inventors, no és bo amagar la veritable malaltia mental, hi ha que obrir, exposar i visualitzar per ajudar a compartir, integrar i normalitzar, en un model “d’IGUALTAT en la DIVERSITAT” “en la Comunitat i amb la Comunitat”.

 

Ramón Blasi

President ARAPDIS


Inscríbete